Ué bel, l’è on test de prova. Sta roba chi la gh’ha minga de sens, ma intant fa numero e riempiss i spazi. Quand gh’è bisogn de vedè cum se presenta el sit, basta piazzagh denter on po’ de parole a casaccio e via, se va avanti a lavorà.
Ciumbia, guarda che belinata! Ghe n’è de tutt un poo: panetùn, ossobuch, cassœula, e l’immancabil risott giald. Quand gh’è da scriv, se scriv, anca se no gh’è nagott de dì. Basta che el paroloni fan figura e riempiss ben el scherm.
El sciur in giacca e cravatta el dise semper: “L’è minga bell, ma l’è bell bell!” — e no gh’è nagott de fa, bisogna fidass.
Insomma, se ghe voleva on test de segnapost, eccolo servüü: lungo, pien de paroll, e cun on cicin de meneghinittà che ghe sta semper ben. No te preocupà se l’ha minga sens, che l’importante l’è che fa figura e che riempiss el spazi bianc.